Heart4kidsadvocacyforum's Blog

Qui és “Crist” perquè tothom sembli pensar que coneix la veritat de qui és i quines són les seves expectatives de nosaltres?

Quan “l’esperit” parla, jo “escolto i faig”!

No tinc ni idea de per què va sortir això en el meu “esperit”, però m’ha estat perseguint durant un parell de dies.  Hi ha una gran conversa entre jo i el “Gran Esperit”, on sembla que hi ha una mena d’enuig que vibra en el que sento.  Cada dia, quan surt a la conversa, sembla que es revela un altre aspecte que em fa voler trobar més veritat sobre “Qui era Ell en la seva “vida física” i qui és Ell en la seva “vida espiritual” avui. 

Permeteu-me aclarir que la relació que tinc amb Crist és personal i, tot i que vaig créixer en una llar judeocristiana, amb un pare que era clergue ordenat de l’Església Unida de Crist i congregacional, vaig entrar en aquesta relació personal amb Crist de petit pel meu compte.  És una cosa que estava incrustada a la meva ànima i és la part més reverent i sagrada de qui sóc.  És una relació molt senzilla i comunicativa amb la qual he viscut la meva vida, a través i amb ella.  Ha tenyit el teixit de com veig i visc la meva vida.  Les meves paraules i accions estan alineades amb aquesta relació.  L’amor i la cura que rebo d’aquella relació no es poden descriure, només es poden experimentar en cada repte que he afrontat en aquesta vida.  Seguir el seu exemple i consultar-lo ha estat la roca que m’arrela.  Veig com Ell pot treballar amb mi i per mi a la meva vida.  Sento com vol que visquem una vida d’alegria i abundància, però no a costa d’altres persones, així que en aquest moment de la nostra civilització, Ell està més que preocupat (i saps que pot enfadar-se). És apte per estar lligat al que està presenciant en la nostra humanitat.  

El que encara em ve a la pell avui és – «No hi ha cristianisme sense Crist, però sí Crist sense cristianisme».  Crist no va establir una església; Va encendre una manera de viure.  L’església es va construir més tard per gestionar, pressionar i controlar aquest moviment.  No podria ser més evident que les institucions preserven el poder, però els moviments preserven la “Veritat”.  Un moviment no és una religió.  Al principi, aquest moviment era conegut com “El Camí”.  El focus del moviment era una vida compartida que cuidava els pobres i els malalts, era radical en l’expressió d’amor i hospitalitat, creia en la no violència, hi havia igualtat entre classes i gèneres i, de fet, les dones eren centrals en els primers moviments de Jesús com a líders, testimonis i amfitriones de les comunitats domèstiques. Van viure la justícia.  Aquest moviment encarnava el discipulat, no la doctrina. 

Com tornem a “The Way”?  Com busquem la veritat del que Crist espera per a nosaltres, perquè visquem la qualitat de vida que encarni la pau, l’amor, la gràcia, la misericòrdia, l’alegria i la compassió?  Què és el que cadascun de nosaltres té un “destí endevinat per complir que ajudarà a donar pas al món que Crist sap que “Déu”, “Gran Esperit”, “L’Única Font”, volia que heretéssim?  Sigues clar, no dic que no hàgim de tenir “Cases de Culte”, però un culte sense veritat ni dels principis pels quals Crist va morir, és cristianisme sense “Crist”!

Aquest nou any, estudiaré i buscaré més veritat i coneixement sobre Crist, i sobre quins són els desitjos del seu cor, així que si em sento cridat a compartir, ho faré, i si només és per la meva pròpia evolució espiritual, aquesta serà la seva voluntat. 

Sempre m’ha agradat aquell himne que és la pedra angular de la meva fe—

“Allà on Ell em guiï, la seguiré,

Allà on Ell em guiï, jo la seguiré,

Allà on Ell em guiï, jo la seguiré,

Aniré amb Ell, amb Ell, fins al final!

Crec que això promet ser un viatge increïble de descobriment i comprensió!